Fisioteràpia
Pediàtrica

Branca de la fisioteràpia especialitzada en les patologies/alteracions que afecten a la població infantil.
Hem de tenir present que un infant no és igual que un adult i, per tant, la seva valoració i tractament tampoc serà el mateix.
Per això és important que qualsevol consulta o dubte en relació a un infant sigui feta per un/a fisioterapeuta pediàtric/a amb les competències i capacitats adequades.

Quan parlem de fisioteràpia pediàtrica englobem sempre totes les àrees del desenvolupament de l’infant (motriu, psicològica i social) ja que hem de veure l’infant en la seva globalitat per aconseguir els objectius a treballar. El principal objectiu sempre serà fomentar i incrementar la participació de l’infant en la societat a partir de potenciar les seves habilitats i capacitats.
És una àrea que engloba qualsevol patologia pediàtrica, ja sigui transitòria o permanent.

Sempre serà un treball individual i personalitzat de l’infant juntament amb els pares, i junts es realitzarà un tractament amb uns objectius comuns sempre atenent les necessitats més importants a treballar.

FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA PEDIÀTRICA

Modalitat de la fisioteràpia que tracta tots aquells pacients que presenten una simptomatologia respiratòria que pot ser causada per diferents motius.

Segons la valoració inicial i l’examen clínic es durà a terme un tractament o un altre, utilitzant tècniques com l’auscultació pulmonar, el drenatge autògen (DA), rentats nassals, desobstrucció rinofaringea retrògrada (DRR), tècniques actives, espiració lenta perllongada (ELPr), augment del flux espiratori (AFE), ELTGOL, entre altres.

Per què serveix?

  • Tractament i prevenció de diferents patologies, com:
    · Bronquiolitis/bronquitis: molt important actuar quan abans millor i per prevenir infeccions de repetició.
    · Asma
    · Pneumònies
    · Mucositat
    · Patologia neurológica: PCI, síndromes …
    · Tractament post-quirúrgic
    · Deformacions toràciques: escoliosi, cifosi ...
  • Eliminar l’excés de secrecions: mucositat en el nas i en les diferents zones dels pulmons que provoquen obstrucció bronquial.
  • Accelerar la fase inflamatòria del procés respiratori.
  • Prevenir les infeccions respiratòries de repetició.
  • Disminuir la quantitat de medicació (en cas que sigui necessari prendre’n).
  • Millora l’alimentació i el son.
  • Prevenció: educació dels pares mitjançant els rentats nassals i la higiene del dia a dia (és fonamental).

FISIOTERÀPIA DIGESTIVA PEDIÀTRICA

Amb la fisioteràpia podem treballar els trastorns digestius que es troben sobretot en els primers anys de vida dels infants (trastorns digestius funcionals o orgànics).
Segons cada situació i els símptomes gastrointestinals que presenti l’infant realitzarem un tractament o un altre enfocat a millorar l’estat del nen/a i a donar pautes als pares per a poder realitzar a casa i ser part activa d’aquest tractament.

És important realitzar una bona història clínica per a poder identificar correctament davant de quin trastorn ens trobem i segons aquesta valoració inicial es realitzarà un tractament o un altre, segons els criteris utilitzats.

Per què serveix?

  • Per prevenir i tractar alteracions o patologies com:
    · “Còlic del lactant”
    · Restrenyiment
    · Gasos
    · Reflux gastroesofàgic (RGE)
    · Disfàgia
  • Identificar i solucionar possibles complicacions i problemes que poden aparèixer relacionats amb la lactància, ja sigui materna o artificial (pit o biberó).
  • Tractar i accelerar el procés de recuperació de la patologia/trastorn.
  • Millorar la problemàtica digestiva que provoca aquesta situació.
  • Millorar l’estat d’alarma de l’infant i disminuir el plor.
  • Accelerar el procés inflamatori que hi ha a la zona intestinal i a l’aparell digestiu.
  • Donar eines als pares per a poder fer a casa

FISIOTERÀPIA NEUROLÒGICA PEDIÀTRICA

Branca de la fisioteràpia pediàtrica que engloba qualsevol trastorn neurològic (sistema nerviós), ja sigui congènit o adquirit. Les patologies pediàtriques més freqüents que trobem en aquest àmbit sol ser la paràlisi cerebral infantil (PCI), diferents tipus de síndromes i els traumatismes cranioencefàlics (TCE).

Segons la valoració i examen inicial, juntament amb el diagnòstic mèdic, els signes i símptomes presents de l’infant i la realització d’alguna escala si fos necessari, es durà a terme un tractament de fisioteràpia amb uns objectius a curt i llarg termini, sempre fent un treball global (Bobath, psicomotricitat, estimulació sensorial, estimulació vestibular, facilitació al moviment, etc).

Per què serveix?

  • Realitzar un examen neurològic i valorar en quin moment psicomotriu es troba el nen/a.
  • Treballar els objectius a curt i llarg termini.
  • Millorar la mobilitat articular, l’ alteració muscular (hipotonia o hipertonia), l’espasticitat, la coordinació, l’equilibri, els moviments involuntaris ...
  • Millorar el control cefàlic, control de tronc, sedestació, bipedestació, la marxa ...
  • Millorar la qualitat de vida de l’infant i de la família.
  • Prevenir possibles complicacions o retrassar-les el màxim.
  • Utilització d’ajudes ortopèdiques si és necessari.

ESTIMULACIÓ PRECOÇ

És el treball realitzat per a millorar l’estat general de l’infant, sigui quin sigui el motiu que causa una alteració i/o un retràs psicomotriu.

Molts infants no tenen un diagnòstic mèdic que digui quina patologia tenen o no tenen cap patologia com a tal, i no per això significa que no necessitin fisioteràpia per a millorar en l’àmbit psicomotriu.

Els infants que han nascut de forma prematura (abans de la setmana 37 de gestació) poden presentar un retard psicomotriu que necessiti d’un treball de fisioteràpia.
Segons la valoració inicial, es realitzarà un tractament de fisioteràpia per a millorar i treballar els problemes i/o dèficits que presenta l’infant mitjançant diferents tècniques de fisioteràpia (Bobath, psicomotricitat, estimulació sensorial, estimulació vestibular, facilitació al moviment, etc).

Per què serveix?

  • Treballar l’àmbit psicomotriu de l’infant.
  • Millorar l’esquema corporal.
  • Millorar el control postural, la coordinació, l’equilibri, el to muscular ...
  • Realitzar un treball de fisioteràpia per millorar la condició de l’infant, sigui quin sigui el seu dèficit.

PATOLOGIES ORTOPÈDIQUES/TRAUMATOLÒGIQUES

És l’àmbit de la fisioteràpia que engloba qualsevol patologia o alteració que afecta a les estructures múscul-esquelètiques del cos de l’infant.

Per què serveix?

  • Millorar quan abans millor l’alteració postural sobretot en recent nascuts, com:
    · Plagiocefàlia
    · Torticoli congènita
    · Displàsia de maluc
    · Problemes posturals
  • Corregir l’alteració postural que presenta l’infant.
  • Ensenyar als pares les postures en que poden col·locar el nadó, estiraments, exercicis,...que poden fer a casa al llarg del dia per millorar la condició de l’infant.
  • Prevenir possibles complicacions a curt i llarg termini.
  • Valorar i observar alteracions posturals que poden presentar els infants al llarg de la infància en el desenvolupament múscul-esquelètic i realitzar una intervenció si és necessari o observar com evoluciona, per exemple: alteracions en les extremitats inferiors (malucs, cames i peus), alteracions en la marxa, etc.